Conjugació del verb interpel·lar en valencià

Infinitiu

interpel·lar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

interpel·lat, interpel·lada, interpel·lats, interpel·lades

Gerundi destacat

interpel·lant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	interpel·lar
Gerundi	interpel·lant
Participi	interpel·lat, interpel·lada, interpel·lats, interpel·lades

Present	interpel·le, interpel·les, interpel·la, interpel·lem, interpel·leu, interpel·len
Futur	interpel·laré, interpel·laràs, interpel·larà, interpel·larem, interpel·lareu, interpel·laran
Condicional	interpel·laria, interpel·laries, interpel·laria, interpel·laríem, interpel·laríeu, interpel·larien
Imperfet	interpel·lava, interpel·laves, interpel·lava, interpel·làvem, interpel·làveu, interpel·laven
Passat simple	interpel·lí, interpel·lares, interpel·là, interpel·làrem, interpel·làreu, interpel·laren
Passat perifrastic	vaig interpel·lar, vares interpel·lar, va interpel·lar, vàrem interpel·lar, vàreu interpel·lar, varen interpel·lar

Present	interpel·le, interpel·les, interpel·le, interpel·lem, interpel·leu, interpel·len
Imperfet	interpel·lara, interpel·lares, interpel·lara, interpel·làrem, interpel·làreu, interpel·laren

Imperatiu	-, interpel·la, interpel·le, interpel·lem, interpel·leu, interpel·len