Conjugació del verb insurreccionar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de insurreccionar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | insurreccionar |
|---|---|
| Gerundi | insurreccionant |
| Participi | insurreccionat, insurreccionada, insurreccionats, insurreccionades |
Indicatiu
| Present | insurreccione, insurrecciones, insurrecciona, insurreccionem, insurreccioneu, insurreccionen |
|---|---|
| Futur | insurreccionaré, insurreccionaràs, insurreccionarà, insurreccionarem, insurreccionareu, insurreccionaran |
| Condicional | insurreccionaria, insurreccionaries, insurreccionaria, insurreccionaríem, insurreccionaríeu, insurreccionarien |
| Imperfet | insurreccionava, insurreccionaves, insurreccionava, insurreccionàvem, insurreccionàveu, insurreccionaven |
| Passat simple | insurreccioní, insurreccionares, insurreccionà, insurreccionàrem, insurreccionàreu, insurreccionaren |
| Passat perifrastic | vaig insurreccionar, vares insurreccionar, va insurreccionar, vàrem insurreccionar, vàreu insurreccionar, varen insurreccionar |
Subjuntiu
| Present | insurreccione, insurrecciones, insurreccione, insurreccionem, insurreccioneu, insurreccionen |
|---|---|
| Imperfet | insurreccionara, insurreccionares, insurreccionara, insurreccionàrem, insurreccionàreu, insurreccionaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, insurrecciona, insurreccione, insurreccionem, insurreccioneu, insurreccionen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.