Conjugació del verb instil·lar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de instil·lar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | instil·lar |
|---|---|
| Gerundi | instil·lant |
| Participi | instil·lat, instil·lada, instil·lats, instil·lades |
Indicatiu
| Present | instil·le, instil·les, instil·la, instil·lem, instil·leu, instil·len |
|---|---|
| Futur | instil·laré, instil·laràs, instil·larà, instil·larem, instil·lareu, instil·laran |
| Condicional | instil·laria, instil·laries, instil·laria, instil·laríem, instil·laríeu, instil·larien |
| Imperfet | instil·lava, instil·laves, instil·lava, instil·làvem, instil·làveu, instil·laven |
| Passat simple | instil·lí, instil·lares, instil·là, instil·làrem, instil·làreu, instil·laren |
| Passat perifrastic | vaig instil·lar, vares instil·lar, va instil·lar, vàrem instil·lar, vàreu instil·lar, varen instil·lar |
Subjuntiu
| Present | instil·le, instil·les, instil·le, instil·lem, instil·leu, instil·len |
|---|---|
| Imperfet | instil·lara, instil·lares, instil·lara, instil·làrem, instil·làreu, instil·laren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, instil·la, instil·le, instil·lem, instil·leu, instil·len |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.