Conjugació del verb instigar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de instigar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | instigar |
|---|---|
| Gerundi | instigant |
| Participi | instigat, instigada, instigats, instigades |
Indicatiu
| Present | instigue, instigues, instiga, instiguem, instigueu, instiguen |
|---|---|
| Futur | instigaré, instigaràs, instigarà, instigarem, instigareu, instigaran |
| Condicional | instigaria, instigaries, instigaria, instigaríem, instigaríeu, instigarien |
| Imperfet | instigava, instigaves, instigava, instigàvem, instigàveu, instigaven |
| Passat simple | instiguí, instigares, instigà, instigàrem, instigàreu, instigaren |
| Passat perifrastic | vaig instigar, vares instigar, va instigar, vàrem instigar, vàreu instigar, varen instigar |
Subjuntiu
| Present | instigue, instigues, instigue, instiguem, instigueu, instiguen |
|---|---|
| Imperfet | instigara, instigares, instigara, instigàrem, instigàreu, instigaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, instiga, instigue, instiguem, instigueu, instiguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.