Conjugació del verb infligir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de infligir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | infligir |
|---|---|
| Gerundi | infligint |
| Participi | infligit, infligida, infligits, infligides |
Indicatiu
| Present | infligixc, infligixes, infligix, infligim, infligiu, infligixen |
|---|---|
| Futur | infligiré, infligiràs, infligirà, infligirem, infligireu, infligiran |
| Condicional | infligiria, infligiries, infligiria, infligiríem, infligiríeu, infligirien |
| Imperfet | infligia, infligies, infligia, infligíem, infligíeu, infligien |
| Passat simple | infligí, infligires, infligí, infligírem, infligíreu, infligiren |
| Passat perifrastic | vaig infligir, vares infligir, va infligir, vàrem infligir, vàreu infligir, varen infligir |
Subjuntiu
| Present | infligixca, infligixques, infligixca, infligim, infligiu, infligixquen |
|---|---|
| Imperfet | infligira, infligires, infligira, infligírem, infligíreu, infligiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, infligix, infligixca, infligim, infligiu, infligixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.