Conjugació del verb inferir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de inferir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | inferir |
|---|---|
| Gerundi | inferint |
| Participi | inferit, inferida, inferits, inferides |
Indicatiu
| Present | inferixc, inferixes, inferix, inferim, inferiu, inferixen |
|---|---|
| Futur | inferiré, inferiràs, inferirà, inferirem, inferireu, inferiran |
| Condicional | inferiria, inferiries, inferiria, inferiríem, inferiríeu, inferirien |
| Imperfet | inferia, inferies, inferia, inferíem, inferíeu, inferien |
| Passat simple | inferí, inferires, inferí, inferírem, inferíreu, inferiren |
| Passat perifrastic | vaig inferir, vares inferir, va inferir, vàrem inferir, vàreu inferir, varen inferir |
Subjuntiu
| Present | inferixca, inferixques, inferixca, inferim, inferiu, inferixquen |
|---|---|
| Imperfet | inferira, inferires, inferira, inferírem, inferíreu, inferiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, inferix, inferixca, inferim, inferiu, inferixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.