Conjugació del verb infamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de infamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | infamar |
|---|---|
| Gerundi | infamant |
| Participi | infamat, infamada, infamats, infamades |
Indicatiu
| Present | infame, infames, infama, infamem, infameu, infamen |
|---|---|
| Futur | infamaré, infamaràs, infamarà, infamarem, infamareu, infamaran |
| Condicional | infamaria, infamaries, infamaria, infamaríem, infamaríeu, infamarien |
| Imperfet | infamava, infamaves, infamava, infamàvem, infamàveu, infamaven |
| Passat simple | infamí, infamares, infamà, infamàrem, infamàreu, infamaren |
| Passat perifrastic | vaig infamar, vares infamar, va infamar, vàrem infamar, vàreu infamar, varen infamar |
Subjuntiu
| Present | infame, infames, infame, infamem, infameu, infamen |
|---|---|
| Imperfet | infamara, infamares, infamara, infamàrem, infamàreu, infamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, infama, infame, infamem, infameu, infamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.