Conjugació del verb indultar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de indultar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | indultar |
|---|---|
| Gerundi | indultant |
| Participi | indultat, indultada, indultats, indultades |
Indicatiu
| Present | indulte, indultes, indulta, indultem, indulteu, indulten |
|---|---|
| Futur | indultaré, indultaràs, indultarà, indultarem, indultareu, indultaran |
| Condicional | indultaria, indultaries, indultaria, indultaríem, indultaríeu, indultarien |
| Imperfet | indultava, indultaves, indultava, indultàvem, indultàveu, indultaven |
| Passat simple | indultí, indultares, indultà, indultàrem, indultàreu, indultaren |
| Passat perifrastic | vaig indultar, vares indultar, va indultar, vàrem indultar, vàreu indultar, varen indultar |
Subjuntiu
| Present | indulte, indultes, indulte, indultem, indulteu, indulten |
|---|---|
| Imperfet | indultara, indultares, indultara, indultàrem, indultàreu, indultaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, indulta, indulte, indultem, indulteu, indulten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.