Conjugació del verb induir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de induir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | induir |
|---|---|
| Gerundi | induint |
| Participi | induït, induïda, induïts, induïdes |
Indicatiu
| Present | induïxc, induïxes, induïx, induïm, induïu, induïxen |
|---|---|
| Futur | induiré, induiràs, induirà, induirem, induireu, induiran |
| Condicional | induiria, induiries, induiria, induiríem, induiríeu, induirien |
| Imperfet | induïa, induïes, induïa, induíem, induíeu, induïen |
| Passat simple | induí, induïres, induí, induírem, induíreu, induïren |
| Passat perifrastic | vaig induir, vares induir, va induir, vàrem induir, vàreu induir, varen induir |
Subjuntiu
| Present | induïxca, induïxques, induïxca, induïm, induïu, induïxquen |
|---|---|
| Imperfet | induïra, induïres, induïra, induírem, induíreu, induïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, induïx, induïxca, induïm, induïu, induïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.