Conjugació del verb individuar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de individuar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | individuar |
|---|---|
| Gerundi | individuant |
| Participi | individuat, individuada, individuats, individuades |
Indicatiu
| Present | individue, individues, individua, individuem, individueu, individuen |
|---|---|
| Futur | individuaré, individuaràs, individuarà, individuarem, individuareu, individuaran |
| Condicional | individuaria, individuaries, individuaria, individuaríem, individuaríeu, individuarien |
| Imperfet | individuava, individuaves, individuava, individuàvem, individuàveu, individuaven |
| Passat simple | individuí, individuares, individuà, individuàrem, individuàreu, individuaren |
| Passat perifrastic | vaig individuar, vares individuar, va individuar, vàrem individuar, vàreu individuar, varen individuar |
Subjuntiu
| Present | individue, individues, individue, individuem, individueu, individuen |
|---|---|
| Imperfet | individuara, individuares, individuara, individuàrem, individuàreu, individuaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, individua, individue, individuem, individueu, individuen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.