Conjugació del verb indignar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de indignar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | indignar |
|---|---|
| Gerundi | indignant |
| Participi | indignat, indignada, indignats, indignades |
Indicatiu
| Present | indigne, indignes, indigna, indignem, indigneu, indignen |
|---|---|
| Futur | indignaré, indignaràs, indignarà, indignarem, indignareu, indignaran |
| Condicional | indignaria, indignaries, indignaria, indignaríem, indignaríeu, indignarien |
| Imperfet | indignava, indignaves, indignava, indignàvem, indignàveu, indignaven |
| Passat simple | indigní, indignares, indignà, indignàrem, indignàreu, indignaren |
| Passat perifrastic | vaig indignar, vares indignar, va indignar, vàrem indignar, vàreu indignar, varen indignar |
Subjuntiu
| Present | indigne, indignes, indigne, indignem, indigneu, indignen |
|---|---|
| Imperfet | indignara, indignares, indignara, indignàrem, indignàreu, indignaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, indigna, indigne, indignem, indigneu, indignen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.