Conjugació del verb inculpar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de inculpar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | inculpar |
|---|---|
| Gerundi | inculpant |
| Participi | inculpat, inculpada, inculpats, inculpades |
Indicatiu
| Present | inculpe, inculpes, inculpa, inculpem, inculpeu, inculpen |
|---|---|
| Futur | inculparé, inculparàs, inculparà, inculparem, inculpareu, inculparan |
| Condicional | inculparia, inculparies, inculparia, inculparíem, inculparíeu, inculparien |
| Imperfet | inculpava, inculpaves, inculpava, inculpàvem, inculpàveu, inculpaven |
| Passat simple | inculpí, inculpares, inculpà, inculpàrem, inculpàreu, inculparen |
| Passat perifrastic | vaig inculpar, vares inculpar, va inculpar, vàrem inculpar, vàreu inculpar, varen inculpar |
Subjuntiu
| Present | inculpe, inculpes, inculpe, inculpem, inculpeu, inculpen |
|---|---|
| Imperfet | inculpara, inculpares, inculpara, inculpàrem, inculpàreu, inculparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, inculpa, inculpe, inculpem, inculpeu, inculpen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.