Conjugació del verb inculcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de inculcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | inculcar |
|---|---|
| Gerundi | inculcant |
| Participi | inculcat, inculcada, inculcats, inculcades |
Indicatiu
| Present | inculque, inculques, inculca, inculquem, inculqueu, inculquen |
|---|---|
| Futur | inculcaré, inculcaràs, inculcarà, inculcarem, inculcareu, inculcaran |
| Condicional | inculcaria, inculcaries, inculcaria, inculcaríem, inculcaríeu, inculcarien |
| Imperfet | inculcava, inculcaves, inculcava, inculcàvem, inculcàveu, inculcaven |
| Passat simple | inculquí, inculcares, inculcà, inculcàrem, inculcàreu, inculcaren |
| Passat perifrastic | vaig inculcar, vares inculcar, va inculcar, vàrem inculcar, vàreu inculcar, varen inculcar |
Subjuntiu
| Present | inculque, inculques, inculque, inculquem, inculqueu, inculquen |
|---|---|
| Imperfet | inculcara, inculcares, inculcara, inculcàrem, inculcàreu, inculcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, inculca, inculque, inculquem, inculqueu, inculquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.