Conjugació del verb incubar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de incubar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | incubar |
|---|---|
| Gerundi | incubant |
| Participi | incubat, incubada, incubats, incubades |
Indicatiu
| Present | incube, incubes, incuba, incubem, incubeu, incuben |
|---|---|
| Futur | incubaré, incubaràs, incubarà, incubarem, incubareu, incubaran |
| Condicional | incubaria, incubaries, incubaria, incubaríem, incubaríeu, incubarien |
| Imperfet | incubava, incubaves, incubava, incubàvem, incubàveu, incubaven |
| Passat simple | incubí, incubares, incubà, incubàrem, incubàreu, incubaren |
| Passat perifrastic | vaig incubar, vares incubar, va incubar, vàrem incubar, vàreu incubar, varen incubar |
Subjuntiu
| Present | incube, incubes, incube, incubem, incubeu, incuben |
|---|---|
| Imperfet | incubara, incubares, incubara, incubàrem, incubàreu, incubaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, incuba, incube, incubem, incubeu, incuben |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.