Conjugació del verb incriminar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de incriminar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | incriminar |
|---|---|
| Gerundi | incriminant |
| Participi | incriminat, incriminada, incriminats, incriminades |
Indicatiu
| Present | incrimine, incrimines, incrimina, incriminem, incrimineu, incriminen |
|---|---|
| Futur | incriminaré, incriminaràs, incriminarà, incriminarem, incriminareu, incriminaran |
| Condicional | incriminaria, incriminaries, incriminaria, incriminaríem, incriminaríeu, incriminarien |
| Imperfet | incriminava, incriminaves, incriminava, incriminàvem, incriminàveu, incriminaven |
| Passat simple | incriminí, incriminares, incriminà, incriminàrem, incriminàreu, incriminaren |
| Passat perifrastic | vaig incriminar, vares incriminar, va incriminar, vàrem incriminar, vàreu incriminar, varen incriminar |
Subjuntiu
| Present | incrimine, incrimines, incrimine, incriminem, incrimineu, incriminen |
|---|---|
| Imperfet | incriminara, incriminares, incriminara, incriminàrem, incriminàreu, incriminaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, incrimina, incrimine, incriminem, incrimineu, incriminen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.