Conjugació del verb incoar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de incoar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | incoar |
|---|---|
| Gerundi | incoant |
| Participi | incoat, incoada, incoats, incoades |
Indicatiu
| Present | incoe, incoes, incoa, incoem, incoeu, incoen |
|---|---|
| Futur | incoaré, incoaràs, incoarà, incoarem, incoareu, incoaran |
| Condicional | incoaria, incoaries, incoaria, incoaríem, incoaríeu, incoarien |
| Imperfet | incoava, incoaves, incoava, incoàvem, incoàveu, incoaven |
| Passat simple | incoí, incoares, incoà, incoàrem, incoàreu, incoaren |
| Passat perifrastic | vaig incoar, vares incoar, va incoar, vàrem incoar, vàreu incoar, varen incoar |
Subjuntiu
| Present | incoe, incoes, incoe, incoem, incoeu, incoen |
|---|---|
| Imperfet | incoara, incoares, incoara, incoàrem, incoàreu, incoaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, incoa, incoe, incoem, incoeu, incoen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.