Conjugació del verb imputar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de imputar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | imputar |
|---|---|
| Gerundi | imputant |
| Participi | imputat, imputada, imputats, imputades |
Indicatiu
| Present | impute, imputes, imputa, imputem, imputeu, imputen |
|---|---|
| Futur | imputaré, imputaràs, imputarà, imputarem, imputareu, imputaran |
| Condicional | imputaria, imputaries, imputaria, imputaríem, imputaríeu, imputarien |
| Imperfet | imputava, imputaves, imputava, imputàvem, imputàveu, imputaven |
| Passat simple | imputí, imputares, imputà, imputàrem, imputàreu, imputaren |
| Passat perifrastic | vaig imputar, vares imputar, va imputar, vàrem imputar, vàreu imputar, varen imputar |
Subjuntiu
| Present | impute, imputes, impute, imputem, imputeu, imputen |
|---|---|
| Imperfet | imputara, imputares, imputara, imputàrem, imputàreu, imputaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, imputa, impute, imputem, imputeu, imputen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.