Conjugació del verb imprecar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de imprecar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | imprecar |
|---|---|
| Gerundi | imprecant |
| Participi | imprecat, imprecada, imprecats, imprecades |
Indicatiu
| Present | impreque, impreques, impreca, imprequem, imprequeu, imprequen |
|---|---|
| Futur | imprecaré, imprecaràs, imprecarà, imprecarem, imprecareu, imprecaran |
| Condicional | imprecaria, imprecaries, imprecaria, imprecaríem, imprecaríeu, imprecarien |
| Imperfet | imprecava, imprecaves, imprecava, imprecàvem, imprecàveu, imprecaven |
| Passat simple | imprequí, imprecares, imprecà, imprecàrem, imprecàreu, imprecaren |
| Passat perifrastic | vaig imprecar, vares imprecar, va imprecar, vàrem imprecar, vàreu imprecar, varen imprecar |
Subjuntiu
| Present | impreque, impreques, impreque, imprequem, imprequeu, imprequen |
|---|---|
| Imperfet | imprecara, imprecares, imprecara, imprecàrem, imprecàreu, imprecaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, impreca, impreque, imprequem, imprequeu, imprequen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.