Conjugació del verb impetrar en valencià

Infinitiu

impetrar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

impetrat, impetrada, impetrats, impetrades

Gerundi destacat

impetrant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	impetrar
Gerundi	impetrant
Participi	impetrat, impetrada, impetrats, impetrades

Present	impetre, impetres, impetra, impetrem, impetreu, impetren
Futur	impetraré, impetraràs, impetrarà, impetrarem, impetrareu, impetraran
Condicional	impetraria, impetraries, impetraria, impetraríem, impetraríeu, impetrarien
Imperfet	impetrava, impetraves, impetrava, impetràvem, impetràveu, impetraven
Passat simple	impetrí, impetrares, impetrà, impetràrem, impetràreu, impetraren
Passat perifrastic	vaig impetrar, vares impetrar, va impetrar, vàrem impetrar, vàreu impetrar, varen impetrar

Present	impetre, impetres, impetre, impetrem, impetreu, impetren
Imperfet	impetrara, impetrares, impetrara, impetràrem, impetràreu, impetraren

Imperatiu	-, impetra, impetre, impetrem, impetreu, impetren