Conjugació del verb impetrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de impetrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | impetrar |
|---|---|
| Gerundi | impetrant |
| Participi | impetrat, impetrada, impetrats, impetrades |
Indicatiu
| Present | impetre, impetres, impetra, impetrem, impetreu, impetren |
|---|---|
| Futur | impetraré, impetraràs, impetrarà, impetrarem, impetrareu, impetraran |
| Condicional | impetraria, impetraries, impetraria, impetraríem, impetraríeu, impetrarien |
| Imperfet | impetrava, impetraves, impetrava, impetràvem, impetràveu, impetraven |
| Passat simple | impetrí, impetrares, impetrà, impetràrem, impetràreu, impetraren |
| Passat perifrastic | vaig impetrar, vares impetrar, va impetrar, vàrem impetrar, vàreu impetrar, varen impetrar |
Subjuntiu
| Present | impetre, impetres, impetre, impetrem, impetreu, impetren |
|---|---|
| Imperfet | impetrara, impetrares, impetrara, impetràrem, impetràreu, impetraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, impetra, impetre, impetrem, impetreu, impetren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.