Conjugació del verb impel·lir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de impel·lir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | impel·lir |
|---|---|
| Gerundi | impel·lint |
| Participi | impel·lit, impel·lida, impel·lits, impel·lides |
Indicatiu
| Present | impel·lixc, impel·lixes, impel·lix, impel·lim, impel·liu, impel·lixen |
|---|---|
| Futur | impel·liré, impel·liràs, impel·lirà, impel·lirem, impel·lireu, impel·liran |
| Condicional | impel·liria, impel·liries, impel·liria, impel·liríem, impel·liríeu, impel·lirien |
| Imperfet | impel·lia, impel·lies, impel·lia, impel·líem, impel·líeu, impel·lien |
| Passat simple | impel·lí, impel·lires, impel·lí, impel·lírem, impel·líreu, impel·liren |
| Passat perifrastic | vaig impel·lir, vares impel·lir, va impel·lir, vàrem impel·lir, vàreu impel·lir, varen impel·lir |
Subjuntiu
| Present | impel·lixca, impel·lixques, impel·lixca, impel·lim, impel·liu, impel·lixquen |
|---|---|
| Imperfet | impel·lira, impel·lires, impel·lira, impel·lírem, impel·líreu, impel·liren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, impel·lix, impel·lixca, impel·lim, impel·liu, impel·lixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.