Conjugació del verb impartir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de impartir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | impartir |
|---|---|
| Gerundi | impartint |
| Participi | impartit, impartida, impartits, impartides |
Indicatiu
| Present | impartixc, impartixes, impartix, impartim, impartiu, impartixen |
|---|---|
| Futur | impartiré, impartiràs, impartirà, impartirem, impartireu, impartiran |
| Condicional | impartiria, impartiries, impartiria, impartiríem, impartiríeu, impartirien |
| Imperfet | impartia, imparties, impartia, impartíem, impartíeu, impartien |
| Passat simple | impartí, impartires, impartí, impartírem, impartíreu, impartiren |
| Passat perifrastic | vaig impartir, vares impartir, va impartir, vàrem impartir, vàreu impartir, varen impartir |
Subjuntiu
| Present | impartixca, impartixques, impartixca, impartim, impartiu, impartixquen |
|---|---|
| Imperfet | impartira, impartires, impartira, impartírem, impartíreu, impartiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, impartix, impartixca, impartim, impartiu, impartixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.