Conjugació del verb imantar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de imantar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | imantar |
|---|---|
| Gerundi | imantant |
| Participi | imantat, imantada, imantats, imantades |
Indicatiu
| Present | imante, imantes, imanta, imantem, imanteu, imanten |
|---|---|
| Futur | imantaré, imantaràs, imantarà, imantarem, imantareu, imantaran |
| Condicional | imantaria, imantaries, imantaria, imantaríem, imantaríeu, imantarien |
| Imperfet | imantava, imantaves, imantava, imantàvem, imantàveu, imantaven |
| Passat simple | imantí, imantares, imantà, imantàrem, imantàreu, imantaren |
| Passat perifrastic | vaig imantar, vares imantar, va imantar, vàrem imantar, vàreu imantar, varen imantar |
Subjuntiu
| Present | imante, imantes, imante, imantem, imanteu, imanten |
|---|---|
| Imperfet | imantara, imantares, imantara, imantàrem, imantàreu, imantaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, imanta, imante, imantem, imanteu, imanten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.