Conjugació del verb harcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa d'harcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i ràpida.
Formes no personals
| Infinitiu | harcar |
|---|---|
| Gerundi | harcant |
| Participi | harcat, harcada, harcats, harcades |
Indicatiu
| Present | harque, harques, harca, harquem, harqueu, harquen |
|---|---|
| Futur | harcaré, harcaràs, harcarà, harcarem, harcareu, harcaran |
| Condicional | harcaria, harcaries, harcaria, harcaríem, harcaríeu, harcarien |
| Imperfet | harcava, harcaves, harcava, harcàvem, harcàveu, harcaven |
| Passat simple | harquí, harcares, harcà, harcàrem, harcàreu, harcaren |
| Passat perifràstic | vaig harcar, vares harcar, va harcar, vàrem harcar, vàreu harcar, varen harcar |
Subjuntiu
| Present | harque, harques, harque, harquem, harqueu, harquen |
|---|---|
| Imperfet | harcara, harcares, harcara, harcàrem, harcàreu, harcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, harca, harque, harquem, harqueu, harquen |
|---|
Font de les conjugacions: conjugador de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (diccionari.llenguavalenciana.com). Les guies de gramàtica d'este web seguixen l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i alguna forma pot ser diferent entre els dos estàndards (per exemple, servixca o servisca, sigam o siguem); cada forma és normativa dins del seu estàndard.
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.