Conjugació del verb guisopar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de guisopar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | guisopar |
|---|---|
| Gerundi | guisopant |
| Participi | guisopat, guisopada, guisopats, guisopades |
Indicatiu
| Present | guisope, guisopes, guisopa, guisopem, guisopeu, guisopen |
|---|---|
| Futur | guisoparé, guisoparàs, guisoparà, guisoparem, guisopareu, guisoparan |
| Condicional | guisoparia, guisoparies, guisoparia, guisoparíem, guisoparíeu, guisoparien |
| Imperfet | guisopava, guisopaves, guisopava, guisopàvem, guisopàveu, guisopaven |
| Passat simple | guisopí, guisopares, guisopà, guisopàrem, guisopàreu, guisoparen |
| Passat perifrastic | vaig guisopar, vares guisopar, va guisopar, vàrem guisopar, vàreu guisopar, varen guisopar |
Subjuntiu
| Present | guisope, guisopes, guisope, guisopem, guisopeu, guisopen |
|---|---|
| Imperfet | guisopara, guisopares, guisopara, guisopàrem, guisopàreu, guisoparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, guisopa, guisope, guisopem, guisopeu, guisopen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.