Conjugació del verb guimbar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de guimbar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | guimbar |
|---|---|
| Gerundi | guimbant |
| Participi | guimbat, guimbada, guimbats, guimbades |
Indicatiu
| Present | guimbe, guimbes, guimba, guimbem, guimbeu, guimben |
|---|---|
| Futur | guimbaré, guimbaràs, guimbarà, guimbarem, guimbareu, guimbaran |
| Condicional | guimbaria, guimbaries, guimbaria, guimbaríem, guimbaríeu, guimbarien |
| Imperfet | guimbava, guimbaves, guimbava, guimbàvem, guimbàveu, guimbaven |
| Passat simple | guimbí, guimbares, guimbà, guimbàrem, guimbàreu, guimbaren |
| Passat perifrastic | vaig guimbar, vares guimbar, va guimbar, vàrem guimbar, vàreu guimbar, varen guimbar |
Subjuntiu
| Present | guimbe, guimbes, guimbe, guimbem, guimbeu, guimben |
|---|---|
| Imperfet | guimbara, guimbares, guimbara, guimbàrem, guimbàreu, guimbaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, guimba, guimbe, guimbem, guimbeu, guimben |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.