Conjugació del verb geminar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de geminar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | geminar |
|---|---|
| Gerundi | geminant |
| Participi | geminat, geminada, geminats, geminades |
Indicatiu
| Present | gemine, gemines, gemina, geminem, gemineu, geminen |
|---|---|
| Futur | geminaré, geminaràs, geminarà, geminarem, geminareu, geminaran |
| Condicional | geminaria, geminaries, geminaria, geminaríem, geminaríeu, geminarien |
| Imperfet | geminava, geminaves, geminava, geminàvem, geminàveu, geminaven |
| Passat simple | geminí, geminares, geminà, geminàrem, geminàreu, geminaren |
| Passat perifrastic | vaig geminar, vares geminar, va geminar, vàrem geminar, vàreu geminar, varen geminar |
Subjuntiu
| Present | gemine, gemines, gemine, geminem, gemineu, geminen |
|---|---|
| Imperfet | geminara, geminares, geminara, geminàrem, geminàreu, geminaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, gemina, gemine, geminem, gemineu, geminen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.