Conjugació del verb gemegar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de gemegar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | gemegar |
|---|---|
| Gerundi | gemegant |
| Participi | gemegat, gemegada, gemegats, gemegades |
Indicatiu
| Present | gemegue, gemegues, gemega, gemeguem, gemegueu, gemeguen |
|---|---|
| Futur | gemegaré, gemegaràs, gemegarà, gemegarem, gemegareu, gemegaran |
| Condicional | gemegaria, gemegaries, gemegaria, gemegaríem, gemegaríeu, gemegarien |
| Imperfet | gemegava, gemegaves, gemegava, gemegàvem, gemegàveu, gemegaven |
| Passat simple | gemeguí, gemegares, gemegà, gemegàrem, gemegàreu, gemegaren |
| Passat perifrastic | vaig gemegar, vares gemegar, va gemegar, vàrem gemegar, vàreu gemegar, varen gemegar |
Subjuntiu
| Present | gemegue, gemegues, gemegue, gemeguem, gemegueu, gemeguen |
|---|---|
| Imperfet | gemegara, gemegares, gemegara, gemegàrem, gemegàreu, gemegaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, gemega, gemegue, gemeguem, gemegueu, gemeguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.