Conjugació del verb gemecar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de gemecar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | gemecar |
|---|---|
| Gerundi | gemecant |
| Participi | gemecat, gemecada, gemecats, gemecades |
Indicatiu
| Present | gemeque, gemeques, gemeca, gemequem, gemequeu, gemequen |
|---|---|
| Futur | gemecaré, gemecaràs, gemecarà, gemecarem, gemecareu, gemecaran |
| Condicional | gemecaria, gemecaries, gemecaria, gemecaríem, gemecaríeu, gemecarien |
| Imperfet | gemecava, gemecaves, gemecava, gemecàvem, gemecàveu, gemecaven |
| Passat simple | gemequí, gemecares, gemecà, gemecàrem, gemecàreu, gemecaren |
| Passat perifrastic | vaig gemecar, vares gemecar, va gemecar, vàrem gemecar, vàreu gemecar, varen gemecar |
Subjuntiu
| Present | gemeque, gemeques, gemeque, gemequem, gemequeu, gemequen |
|---|---|
| Imperfet | gemecara, gemecares, gemecara, gemecàrem, gemecàreu, gemecaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, gemeca, gemeque, gemequem, gemequeu, gemequen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.