Conjugació del verb fulminar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de fulminar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | fulminar |
|---|---|
| Gerundi | fulminant |
| Participi | fulminat, fulminada, fulminats, fulminades |
Indicatiu
| Present | fulmine, fulmines, fulmina, fulminem, fulmineu, fulminen |
|---|---|
| Futur | fulminaré, fulminaràs, fulminarà, fulminarem, fulminareu, fulminaran |
| Condicional | fulminaria, fulminaries, fulminaria, fulminaríem, fulminaríeu, fulminarien |
| Imperfet | fulminava, fulminaves, fulminava, fulminàvem, fulminàveu, fulminaven |
| Passat simple | fulminí, fulminares, fulminà, fulminàrem, fulminàreu, fulminaren |
| Passat perifrastic | vaig fulminar, vares fulminar, va fulminar, vàrem fulminar, vàreu fulminar, varen fulminar |
Subjuntiu
| Present | fulmine, fulmines, fulmine, fulminem, fulmineu, fulminen |
|---|---|
| Imperfet | fulminara, fulminares, fulminara, fulminàrem, fulminàreu, fulminaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, fulmina, fulmine, fulminem, fulmineu, fulminen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.