Conjugació del verb fullar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de fullar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | fullar |
|---|---|
| Gerundi | fullant |
| Participi | fullat, fullada, fullats, fullades |
Indicatiu
| Present | fulle, fulles, fulla, fullem, fulleu, fullen |
|---|---|
| Futur | fullaré, fullaràs, fullarà, fullarem, fullareu, fullaran |
| Condicional | fullaria, fullaries, fullaria, fullaríem, fullaríeu, fullarien |
| Imperfet | fullava, fullaves, fullava, fullàvem, fullàveu, fullaven |
| Passat simple | fullí, fullares, fullà, fullàrem, fullàreu, fullaren |
| Passat perifrastic | vaig fullar, vares fullar, va fullar, vàrem fullar, vàreu fullar, varen fullar |
Subjuntiu
| Present | fulle, fulles, fulle, fullem, fulleu, fullen |
|---|---|
| Imperfet | fullara, fullares, fullara, fullàrem, fullàreu, fullaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, fulla, fulle, fullem, fulleu, fullen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.