Conjugació del verb fulgurar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de fulgurar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | fulgurar |
|---|---|
| Gerundi | fulgurant |
| Participi | fulgurat, fulgurada, fulgurats, fulgurades |
Indicatiu
| Present | fulgure, fulgures, fulgura, fulgurem, fulgureu, fulguren |
|---|---|
| Futur | fulguraré, fulguraràs, fulgurarà, fulgurarem, fulgurareu, fulguraran |
| Condicional | fulguraria, fulguraries, fulguraria, fulguraríem, fulguraríeu, fulgurarien |
| Imperfet | fulgurava, fulguraves, fulgurava, fulguràvem, fulguràveu, fulguraven |
| Passat simple | fulgurí, fulgurares, fulgurà, fulguràrem, fulguràreu, fulguraren |
| Passat perifrastic | vaig fulgurar, vares fulgurar, va fulgurar, vàrem fulgurar, vàreu fulgurar, varen fulgurar |
Subjuntiu
| Present | fulgure, fulgures, fulgure, fulgurem, fulgureu, fulguren |
|---|---|
| Imperfet | fulgurara, fulgurares, fulgurara, fulguràrem, fulguràreu, fulguraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, fulgura, fulgure, fulgurem, fulgureu, fulguren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.