Conjugació del verb fulgir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de fulgir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | fulgir |
|---|---|
| Gerundi | fulgint |
| Participi | fulgit, fulgida, fulgits, fulgides |
Indicatiu
| Present | fulgixc, fulgixes, fulgix, fulgim, fulgiu, fulgixen |
|---|---|
| Futur | fulgiré, fulgiràs, fulgirà, fulgirem, fulgireu, fulgiran |
| Condicional | fulgiria, fulgiries, fulgiria, fulgiríem, fulgiríeu, fulgirien |
| Imperfet | fulgia, fulgies, fulgia, fulgíem, fulgíeu, fulgien |
| Passat simple | fulgí, fulgires, fulgí, fulgírem, fulgíreu, fulgiren |
| Passat perifrastic | vaig fulgir, vares fulgir, va fulgir, vàrem fulgir, vàreu fulgir, varen fulgir |
Subjuntiu
| Present | fulgixca, fulgixques, fulgixca, fulgim, fulgiu, fulgixquen |
|---|---|
| Imperfet | fulgira, fulgires, fulgira, fulgírem, fulgíreu, fulgiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, fulgix, fulgixca, fulgim, fulgiu, fulgixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.