Conjugació del verb forcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de forcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | forcar |
|---|---|
| Gerundi | forcant |
| Participi | forcat, forcada, forcats, forcades |
Indicatiu
| Present | forque, forques, forca, forquem, forqueu, forquen |
|---|---|
| Futur | forcaré, forcaràs, forcarà, forcarem, forcareu, forcaran |
| Condicional | forcaria, forcaries, forcaria, forcaríem, forcaríeu, forcarien |
| Imperfet | forcava, forcaves, forcava, forcàvem, forcàveu, forcaven |
| Passat simple | forquí, forcares, forcà, forcàrem, forcàreu, forcaren |
| Passat perifrastic | vaig forcar, vares forcar, va forcar, vàrem forcar, vàreu forcar, varen forcar |
Subjuntiu
| Present | forque, forques, forque, forquem, forqueu, forquen |
|---|---|
| Imperfet | forcara, forcares, forcara, forcàrem, forcàreu, forcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, forca, forque, forquem, forqueu, forquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.