Conjugació del verb finar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de finar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | finar |
|---|---|
| Gerundi | finant |
| Participi | finat, finada, finats, finades |
Indicatiu
| Present | fine, fines, fina, finem, fineu, finen |
|---|---|
| Futur | finaré, finaràs, finarà, finarem, finareu, finaran |
| Condicional | finaria, finaries, finaria, finaríem, finaríeu, finarien |
| Imperfet | finava, finaves, finava, finàvem, finàveu, finaven |
| Passat simple | finí, finares, finà, finàrem, finàreu, finaren |
| Passat perifrastic | vaig finar, vares finar, va finar, vàrem finar, vàreu finar, varen finar |
Subjuntiu
| Present | fine, fines, fine, finem, fineu, finen |
|---|---|
| Imperfet | finara, finares, finara, finàrem, finàreu, finaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, fina, fine, finem, fineu, finen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.