Conjugació del verb facultar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de facultar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i ràpida.
Formes no personals
| Infinitiu | facultar |
|---|---|
| Gerundi | facultant |
| Participi | facultat, facultada, facultats, facultades |
Indicatiu
| Present | faculte, facultes, faculta, facultem, faculteu, faculten |
|---|---|
| Futur | facultaré, facultaràs, facultarà, facultarem, facultareu, facultaran |
| Condicional | facultaria, facultaries, facultaria, facultaríem, facultaríeu, facultarien |
| Imperfet | facultava, facultaves, facultava, facultàvem, facultàveu, facultaven |
| Passat simple | facultí, facultares, facultà, facultàrem, facultàreu, facultaren |
| Passat perifràstic | vaig facultar, vares facultar, va facultar, vàrem facultar, vàreu facultar, varen facultar |
Subjuntiu
| Present | faculte, facultes, faculte, facultem, faculteu, faculten |
|---|---|
| Imperfet | facultara, facultares, facultara, facultàrem, facultàreu, facultaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, faculta, faculte, facultem, faculteu, faculten |
|---|
Font de les conjugacions: conjugador de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (diccionari.llenguavalenciana.com). Les guies de gramàtica d'este web seguixen l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i alguna forma pot ser diferent entre els dos estàndards (per exemple, servixca o servisca, sigam o siguem); cada forma és normativa dins del seu estàndard.
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.