Conjugació del verb expuntuar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de expuntuar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | expuntuar |
|---|---|
| Gerundi | expuntuant |
| Participi | expuntuat, expuntuada, expuntuats, expuntuades |
Indicatiu
| Present | expuntue, expuntues, expuntua, expuntuem, expuntueu, expuntuen |
|---|---|
| Futur | expuntuaré, expuntuaràs, expuntuarà, expuntuarem, expuntuareu, expuntuaran |
| Condicional | expuntuaria, expuntuaries, expuntuaria, expuntuaríem, expuntuaríeu, expuntuarien |
| Imperfet | expuntuava, expuntuaves, expuntuava, expuntuàvem, expuntuàveu, expuntuaven |
| Passat simple | expuntuí, expuntuares, expuntuà, expuntuàrem, expuntuàreu, expuntuaren |
| Passat perifrastic | vaig expuntuar, vares expuntuar, va expuntuar, vàrem expuntuar, vàreu expuntuar, varen expuntuar |
Subjuntiu
| Present | expuntue, expuntues, expuntue, expuntuem, expuntueu, expuntuen |
|---|---|
| Imperfet | expuntuara, expuntuares, expuntuara, expuntuàrem, expuntuàreu, expuntuaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, expuntua, expuntue, expuntuem, expuntueu, expuntuen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.