Conjugació del verb expiar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de expiar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | expiar |
|---|---|
| Gerundi | expiant |
| Participi | expiat, expiada, expiats, expiades |
Indicatiu
| Present | expie, expies, expia, expiem, expieu, expien |
|---|---|
| Futur | expiaré, expiaràs, expiarà, expiarem, expiareu, expiaran |
| Condicional | expiaria, expiaries, expiaria, expiaríem, expiaríeu, expiarien |
| Imperfet | expiava, expiaves, expiava, expiàvem, expiàveu, expiaven |
| Passat simple | expií, expiares, expià, expiàrem, expiàreu, expiaren |
| Passat perifrastic | vaig expiar, vares expiar, va expiar, vàrem expiar, vàreu expiar, varen expiar |
Subjuntiu
| Present | expie, expies, expie, expiem, expieu, expien |
|---|---|
| Imperfet | expiara, expiares, expiara, expiàrem, expiàreu, expiaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, expia, expie, expiem, expieu, expien |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.