Conjugació del verb expel·lir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de expel·lir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | expel·lir |
|---|---|
| Gerundi | expel·lint |
| Participi | expel·lit, expel·lida, expel·lits, expel·lides |
Indicatiu
| Present | expel·lixc, expel·lixes, expel·lix, expel·lim, expel·liu, expel·lixen |
|---|---|
| Futur | expel·liré, expel·liràs, expel·lirà, expel·lirem, expel·lireu, expel·liran |
| Condicional | expel·liria, expel·liries, expel·liria, expel·liríem, expel·liríeu, expel·lirien |
| Imperfet | expel·lia, expel·lies, expel·lia, expel·líem, expel·líeu, expel·lien |
| Passat simple | expel·lí, expel·lires, expel·lí, expel·lírem, expel·líreu, expel·liren |
| Passat perifrastic | vaig expel·lir, vares expel·lir, va expel·lir, vàrem expel·lir, vàreu expel·lir, varen expel·lir |
Subjuntiu
| Present | expel·lixca, expel·lixques, expel·lixca, expel·lim, expel·liu, expel·lixquen |
|---|---|
| Imperfet | expel·lira, expel·lires, expel·lira, expel·lírem, expel·líreu, expel·liren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, expel·lix, expel·lixca, expel·lim, expel·liu, expel·lixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.