Conjugació del verb expedir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de expedir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | expedir |
|---|---|
| Gerundi | expedint |
| Participi | expedit, expedida, expedits, expedides |
Indicatiu
| Present | expedixc, expedixes, expedix, expedim, expediu, expedixen |
|---|---|
| Futur | expediré, expediràs, expedirà, expedirem, expedireu, expediran |
| Condicional | expediria, expediries, expediria, expediríem, expediríeu, expedirien |
| Imperfet | expedia, expedies, expedia, expedíem, expedíeu, expedien |
| Passat simple | expedí, expedires, expedí, expedírem, expedíreu, expediren |
| Passat perifrastic | vaig expedir, vares expedir, va expedir, vàrem expedir, vàreu expedir, varen expedir |
Subjuntiu
| Present | expedixca, expedixques, expedixca, expedim, expediu, expedixquen |
|---|---|
| Imperfet | expedira, expedires, expedira, expedírem, expedíreu, expediren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, expedix, expedixca, expedim, expediu, expedixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.