Conjugació del verb expedientar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de expedientar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | expedientar |
|---|---|
| Gerundi | expedientant |
| Participi | expedientat, expedientada, expedientats, expedientades |
Indicatiu
| Present | expediente, expedientés, expedienta, expedientem, expedienteu, expedienten |
|---|---|
| Futur | expedientaré, expedientaràs, expedientarà, expedientarem, expedientareu, expedientaran |
| Condicional | expedientaria, expedientaries, expedientaria, expedientaríem, expedientaríeu, expedientarien |
| Imperfet | expedientava, expedientaves, expedientava, expedientàvem, expedientàveu, expedientaven |
| Passat simple | expedientí, expedientares, expedientà, expedientàrem, expedientàreu, expedientaren |
| Passat perifrastic | vaig expedientar, vares expedientar, va expedientar, vàrem expedientar, vàreu expedientar, varen expedientar |
Subjuntiu
| Present | expediente, expedientés, expediente, expedientem, expedienteu, expedienten |
|---|---|
| Imperfet | expedientara, expedientares, expedientara, expedientàrem, expedientàreu, expedientaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, expedienta, expediente, expedientem, expedienteu, expedienten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.