Conjugació del verb expedientar en valencià

Infinitiu

expedientar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

expedientat, expedientada, expedientats, expedientades

Gerundi destacat

expedientant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	expedientar
Gerundi	expedientant
Participi	expedientat, expedientada, expedientats, expedientades

Present	expediente, expedientes, expedienta, expedientem, expedienteu, expedienten
Futur	expedientaré, expedientaràs, expedientarà, expedientarem, expedientareu, expedientaran
Condicional	expedientaria, expedientaries, expedientaria, expedientaríem, expedientaríeu, expedientarien
Imperfet	expedientava, expedientaves, expedientava, expedientàvem, expedientàveu, expedientaven
Passat simple	expedientí, expedientares, expedientà, expedientàrem, expedientàreu, expedientaren
Passat perifrastic	vaig expedientar, vares expedientar, va expedientar, vàrem expedientar, vàreu expedientar, varen expedientar

Present	expediente, expedientes, expediente, expedientem, expedienteu, expedienten
Imperfet	expedientara, expedientares, expedientara, expedientàrem, expedientàreu, expedientaren

Imperatiu	-, expedienta, expediente, expedientem, expedienteu, expedienten