Conjugació del verb exornar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de exornar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | exornar |
|---|---|
| Gerundi | exornant |
| Participi | exornat, exornada, exornats, exornades |
Indicatiu
| Present | exorne, exornes, exorna, exornem, exorneu, exornen |
|---|---|
| Futur | exornaré, exornaràs, exornarà, exornarem, exornareu, exornaran |
| Condicional | exornaria, exornaries, exornaria, exornaríem, exornaríeu, exornarien |
| Imperfet | exornava, exornaves, exornava, exornàvem, exornàveu, exornaven |
| Passat simple | exorní, exornares, exornà, exornàrem, exornàreu, exornaren |
| Passat perifrastic | vaig exornar, vares exornar, va exornar, vàrem exornar, vàreu exornar, varen exornar |
Subjuntiu
| Present | exorne, exornes, exorne, exornem, exorneu, exornen |
|---|---|
| Imperfet | exornara, exornares, exornara, exornàrem, exornàreu, exornaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, exorna, exorne, exornem, exorneu, exornen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.