Conjugació del verb eximir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eximir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | eximir |
|---|---|
| Gerundi | eximint |
| Participi | eximit, eximida, eximits, eximides |
Indicatiu
| Present | eximixc, eximixes, eximix, eximim, eximiu, eximixen |
|---|---|
| Futur | eximiré, eximiràs, eximirà, eximirem, eximireu, eximiran |
| Condicional | eximiria, eximiries, eximiria, eximiríem, eximiríeu, eximirien |
| Imperfet | eximia, eximies, eximia, eximíem, eximíeu, eximien |
| Passat simple | eximí, eximires, eximí, eximírem, eximíreu, eximiren |
| Passat perifrastic | vaig eximir, vares eximir, va eximir, vàrem eximir, vàreu eximir, varen eximir |
Subjuntiu
| Present | eximixca, eximixques, eximixca, eximim, eximiu, eximixquen |
|---|---|
| Imperfet | eximira, eximires, eximira, eximírem, eximíreu, eximiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eximix, eximixca, eximim, eximiu, eximixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.