Conjugació del verb exculpar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de exculpar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | exculpar |
|---|---|
| Gerundi | exculpant |
| Participi | exculpat, exculpada, exculpats, exculpades |
Indicatiu
| Present | exculpe, exculpes, exculpa, exculpem, exculpeu, exculpen |
|---|---|
| Futur | exculparé, exculparàs, exculparà, exculparem, exculpareu, exculparan |
| Condicional | exculparia, exculparies, exculparia, exculparíem, exculparíeu, exculparien |
| Imperfet | exculpava, exculpaves, exculpava, exculpàvem, exculpàveu, exculpaven |
| Passat simple | exculpí, exculpares, exculpà, exculpàrem, exculpàreu, exculparen |
| Passat perifrastic | vaig exculpar, vares exculpar, va exculpar, vàrem exculpar, vàreu exculpar, varen exculpar |
Subjuntiu
| Present | exculpe, exculpes, exculpe, exculpem, exculpeu, exculpen |
|---|---|
| Imperfet | exculpara, exculpares, exculpara, exculpàrem, exculpàreu, exculparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, exculpa, exculpe, exculpem, exculpeu, exculpen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.