Conjugació del verb exclamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de exclamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | exclamar |
|---|---|
| Gerundi | exclamant |
| Participi | exclamat, exclamada, exclamats, exclamades |
Indicatiu
| Present | exclame, exclames, exclama, exclamem, exclameu, exclamen |
|---|---|
| Futur | exclamaré, exclamaràs, exclamarà, exclamarem, exclamareu, exclamaran |
| Condicional | exclamaria, exclamaries, exclamaria, exclamaríem, exclamaríeu, exclamarien |
| Imperfet | exclamava, exclamaves, exclamava, exclamàvem, exclamàveu, exclamaven |
| Passat simple | exclamí, exclamares, exclamà, exclamàrem, exclamàreu, exclamaren |
| Passat perifrastic | vaig exclamar, vares exclamar, va exclamar, vàrem exclamar, vàreu exclamar, varen exclamar |
Subjuntiu
| Present | exclame, exclames, exclame, exclamem, exclameu, exclamen |
|---|---|
| Imperfet | exclamara, exclamares, exclamara, exclamàrem, exclamàreu, exclamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, exclama, exclame, exclamem, exclameu, exclamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.