Conjugació del verb esvinçar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esvinçar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esvinçar |
|---|---|
| Gerundi | esvinçant |
| Participi | esvinçat, esvinçada, esvinçats, esvinçades |
Indicatiu
| Present | esvince, esvinces, esvinça, esvincem, esvinceu, esvincen |
|---|---|
| Futur | esvinçaré, esvinçaràs, esvinçarà, esvinçarem, esvinçareu, esvinçaran |
| Condicional | esvinçaria, esvinçaries, esvinçaria, esvinçaríem, esvinçaríeu, esvinçarien |
| Imperfet | esvinçava, esvinçaves, esvinçava, esvinçàvem, esvinçàveu, esvinçaven |
| Passat simple | esvincí, esvinçares, esvinçà, esvinçàrem, esvinçàreu, esvinçaren |
| Passat perifrastic | vaig esvinçar, vares esvinçar, va esvinçar, vàrem esvinçar, vàreu esvinçar, varen esvinçar |
Subjuntiu
| Present | esvince, esvinces, esvince, esvincem, esvinceu, esvincen |
|---|---|
| Imperfet | esvinçara, esvinçares, esvinçara, esvinçàrem, esvinçàreu, esvinçaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esvinça, esvince, esvincem, esvinceu, esvincen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.