Conjugació del verb esventar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esventar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esventar |
|---|---|
| Gerundi | esventant |
| Participi | esventat, esventada, esventats, esventades |
Indicatiu
| Present | esvente, esventés, esventa, esventem, esventeu, esventen |
|---|---|
| Futur | esventaré, esventaràs, esventarà, esventarem, esventareu, esventaran |
| Condicional | esventaria, esventaries, esventaria, esventaríem, esventaríeu, esventarien |
| Imperfet | esventava, esventaves, esventava, esventàvem, esventàveu, esventaven |
| Passat simple | esventí, esventares, esventà, esventàrem, esventàreu, esventaren |
| Passat perifrastic | vaig esventar, vares esventar, va esventar, vàrem esventar, vàreu esventar, varen esventar |
Subjuntiu
| Present | esvente, esventés, esvente, esventem, esventeu, esventen |
|---|---|
| Imperfet | esventara, esventares, esventara, esventàrem, esventàreu, esventaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esventa, esvente, esventem, esventeu, esventen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.