Conjugació del verb esvanir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esvanir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esvanir |
|---|---|
| Gerundi | esvanint |
| Participi | esvanit, esvanida, esvanits, esvanides |
Indicatiu
| Present | esvanixc, esvanixes, esvanix, esvanim, esvaniu, esvanixen |
|---|---|
| Futur | esvaniré, esvaniràs, esvanirà, esvanirem, esvanireu, esvaniran |
| Condicional | esvaniria, esvaniries, esvaniria, esvaniríem, esvaniríeu, esvanirien |
| Imperfet | esvania, esvanies, esvania, esvaníem, esvaníeu, esvanien |
| Passat simple | esvaní, esvanires, esvaní, esvanírem, esvaníreu, esvaniren |
| Passat perifrastic | vaig esvanir, vares esvanir, va esvanir, vàrem esvanir, vàreu esvanir, varen esvanir |
Subjuntiu
| Present | esvanixca, esvanixques, esvanixca, esvanim, esvaniu, esvanixquen |
|---|---|
| Imperfet | esvanira, esvanires, esvanira, esvanírem, esvaníreu, esvaniren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esvanix, esvanixca, esvanim, esvaniu, esvanixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.