Conjugació del verb esvalotar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esvalotar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esvalotar |
|---|---|
| Gerundi | esvalotant |
| Participi | esvalotat, esvalotada, esvalotats, esvalotades |
Indicatiu
| Present | esvalote, esvalotes, esvalota, esvalotem, esvaloteu, esvaloten |
|---|---|
| Futur | esvalotaré, esvalotaràs, esvalotarà, esvalotarem, esvalotareu, esvalotaran |
| Condicional | esvalotaria, esvalotaries, esvalotaria, esvalotaríem, esvalotaríeu, esvalotarien |
| Imperfet | esvalotava, esvalotaves, esvalotava, esvalotàvem, esvalotàveu, esvalotaven |
| Passat simple | esvalotí, esvalotares, esvalotà, esvalotàrem, esvalotàreu, esvalotaren |
| Passat perifrastic | vaig esvalotar, vares esvalotar, va esvalotar, vàrem esvalotar, vàreu esvalotar, varen esvalotar |
Subjuntiu
| Present | esvalote, esvalotes, esvalote, esvalotem, esvaloteu, esvaloten |
|---|---|
| Imperfet | esvalotara, esvalotares, esvalotara, esvalotàrem, esvalotàreu, esvalotaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esvalota, esvalote, esvalotem, esvaloteu, esvaloten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.