Conjugació del verb esvair en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esvair en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esvair |
|---|---|
| Gerundi | esvaint |
| Participi | esvaït, esvaïda, esvaïts, esvaïdes |
Indicatiu
| Present | esvaïxc, esvaïxes, esvaïx, esvaïm, esvaïu, esvaïxen |
|---|---|
| Futur | esvairé, esvairàs, esvairà, esvairem, esvaireu, esvairan |
| Condicional | esvairia, esvairies, esvairia, esvairíem, esvairíeu, esvairien |
| Imperfet | esvaïa, esvaïes, esvaïa, esvaíem, esvaíeu, esvaïen |
| Passat simple | esvaí, esvaïres, esvaí, esvaírem, esvaíreu, esvaïren |
| Passat perifrastic | vaig esvair, vares esvair, va esvair, vàrem esvair, vàreu esvair, varen esvair |
Subjuntiu
| Present | esvaïxca, esvaïxques, esvaïxca, esvaïm, esvaïu, esvaïxquen |
|---|---|
| Imperfet | esvaïra, esvaïres, esvaïra, esvaírem, esvaíreu, esvaïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esvaïx, esvaïxca, esvaïm, esvaïu, esvaïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.