Conjugació del verb estranyar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de estranyar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | estranyar |
|---|---|
| Gerundi | estranyant |
| Participi | estranyat, estranyada, estranyats, estranyades |
Indicatiu
| Present | estranye, estranyes, estranya, estranyem, estranyeu, estranyen |
|---|---|
| Futur | estranyaré, estranyaràs, estranyarà, estranyarem, estranyareu, estranyaran |
| Condicional | estranyaria, estranyaries, estranyaria, estranyaríem, estranyaríeu, estranyarien |
| Imperfet | estranyava, estranyaves, estranyava, estranyàvem, estranyàveu, estranyaven |
| Passat simple | estranyí, estranyares, estranyà, estranyàrem, estranyàreu, estranyaren |
| Passat perifrastic | vaig estranyar, vares estranyar, va estranyar, vàrem estranyar, vàreu estranyar, varen estranyar |
Subjuntiu
| Present | estranye, estranyes, estranye, estranyem, estranyeu, estranyen |
|---|---|
| Imperfet | estranyara, estranyares, estranyara, estranyàrem, estranyàreu, estranyaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, estranya, estranye, estranyem, estranyeu, estranyen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.